Anàlisi espaciotemporal de la construcció en sòl rústic a les illes Balears (1900-2023)

El treball aborda el procés de construcció en sòl rústic a les illes Balears entre 1900 i 2023 utilitzant tècniques d’anàlisi espaciotemporal en sistemes d’informació geogràfica i cartografia cadastral. Els resultats indiquen que la construcció es va accelerar a partir de la dècada de 1970, impulsada pel creixement turístic, amb variacions entre illes. A Mallorca, la pressió territorial prové de Palma, els nuclis tradicionals i les zones turístiques, destacant-ne la badia de Pollença des de la dècada de 1970 i la costa de Llevant des de la de 1990. A les Pitiüses, el desenvolupament ha estat més difús i guiat per les zones turístiques costaneres. En canvi, Menorca, menys afectada, mostra un model basat en corones al voltant de nuclis com ara Maó i Ciutadella des de la dècada de 1980. Aquest estudi obre noves vies per comprendre les transformacions territorials originades per la rururbanització, i planteja qüestions clau sobre factors explicatius, polítiques urbanístiques i usos del sòl.