Dramaturgues traduïdes: la recerca d’un espai propi

En el context de la dictadura franquista la situació diglòssica de la cultura catalana fins a la dècada de 1960 no va possibilitar la presència significativa de la dramatúrgia estrangera contemporània en llengua catalana amb l’autorització prèvia de la censura oficial i eclesiàstica. La gairebé totalitat de textos representats i publicats fins aleshores es van representar en llengua espanyola, relacionats amb el teatre de bulevard o amb el nou teatre de postguerra europeu i nord-americà. En l’etapa de Manuel Fraga Iribarne, com a ministre d’Información y Turismo (1962-1969), algunes autores de postguerra — Natalia Ginzburg, Muriel Spark, Carson McCullers— van afavorir la renovació de l’escena professional barcelonina. La «revolució» teatral va ser conduïda per dues joves dramaturgues angleses, Shelagh Delaney i Ann Jellicoe, amb una incorporació testimonial de la llengua catalana en l’escena professional.